Hui he tingut que anar al Centre de Salut i he fet el mateix recorregut que feia fa anys per anar al col·legi. Durant el camí anava veient llocs i persones que han canviat molt des d'aleshores, i m'ha fet reflexionar sobre la vida del barri, no només del meu, sinó de qualsevol. Vivim en un món ple de materialisme i en plena globalització, molt lluny del tracte personal, del cara a cara, i no ens adonem que estem abandonant un tipus de vida amb la qual hem crescut i ens hem criat. Jo sóc de l'il·licità barri del Pla de Sant Josep, de la zona coneguda com a Sector V. Al barri tenim de tot i per a tots, però les grans superfícies que abunden hui dia a les nostres ciutats ens fa fer de costat les coses bones que tenim a l'abast.

Camí del Centre de Salut m'han vingut mil records al cap. He recordat els matins d'hivern tapat fins a dalt, motxil·la al muscle i camí de la panaderia de Guzmán amb els 20 duros per a comprar-me el meu trocet de coca en sardina. Quan anava bé de temps me quedava a parlar un poc sobre com havia anat el partit de l'Elx del dia anterior. Sempre solia trobar-me amb algun company de classe amb el que compartir opinions sobre els nostres "problemes existencials", dins dels problemes que pot tindre un xiquet als 6, 7 o 8 anys.... Molt sovint visitàvem el quiosc de Ponce, un home molt major que era molt conegut per la seua afició a la bicicleta. Sempre soliem comprar algun cromo per bescamviar-lo al pati. Tot era molt familiar, mítiques eren les cues que es formàvem a la tanca del col·legi per cridar en l'hora del pati al quiosquer d'enfront, "a ca Paco", aquest home era com un avi per a tots. Allí vam vore per primer cop una tia ensenyant el mínim racó del seu cos....ja m'entenéu quines revistes dic. El Marca el llegiem de vades, i si tenim sort i Paco no s'enterava li agarràvem alguna llepolia, i si s'enterava recurriem al típic: "Paco, fia-me la cantimplora i demà te la pague". Recorde també la papereria de Ramonet, el de Mafalda. Allò semblava qualsevol cosa menys una papereria, soliem jugar al futbol amb Ramón allí mateix i allí mateix també planificàvem el que fariem durant la resta del dia. Al barri sempre s'ha criticat molt, ja sabéu, això d'ara estic amb tu i quan te'n vages et critique amb l'altra. Però això formava part del barri.

El barri contava amb moltes persones conegudes per diferents motius, el més conegut..Maamaanoonoolooooo, el Don Pimpón del Pla. Era un tio gran en tots els aspectes, tarta com ell sol, sempre demanant cigarrets: "mememe dasssss un cicicggaaarrrooo?" . El Popeye també entra en aquesta llista, aquest home és conegut per tot Elx, fidel seguidor de l'Elx CF amb el seu bombo.

Es respirava vida, tot era sistemàtic, les dones al parc a criticar, i els homes als bars del barri; Las Sevillanas, Ivanjo's, El pájaro, Timoteo, Bar Matola...(altra cosa no, però bars al meu barri hi ha per vendre un fum), mentres nosaltres els xiquets a jugar al parc amb les deixalles de les fàbriques, al poliesportiu o a les rampes del Mercat (del mercat ja en parlaré). Qualsevol cosa ens servia per jugar, un pot de batut podia fer de pilota i dos "caxumbos de brossa" feien de porteries, utilitzàvem els tubs de cartró de les fàbriques com a espases per a "lluitar", i buscàvem qualsevol foradet al carrer per utilitzar-lo de "guà" i jugar a les boletes. Fins i tot els més "cabronets" caçàvem rates penades amb tiraxines.

Hui dia una forma de vida com aquesta és molt difícil de trobar, cadascú va al seu rotllo, tot es comprar amb màquines, es perd el tracte social etc... El que és pitjor, eixos llocs on jugàvem hui dia ni existeixen alguns d'ells, el que un dia era el Mercat hui és un aparacament i pròximament serà un nou edifici, la preciosa casa de Ponce amb el seu jardí hui també és un edifici, les tendetes de tota la vida són ocupades per supermercats, els xiquets de hui en dia ja no poden jugar al carrer com nosaltres ho vam fer, no busquen un tub de cartró per passar-lo bé, no, no s'escalfen el cap en això, ara volen jugar amb una play i tindre un mòbil amb 12 anys.

El meu barri està canviant, o són les seues gents.....no sóc contrari a la modernitat, però no a qualsevol preu.

Visca el Pla!!!