Han pastat 3 llargs anys des de la publicació de “Songs for the Deaf”, l’últim LP de la banda Americana encapçalada per Josh Homme i Nick Oliveri. Durant aquest període de desavinences entre els membres, continus rumors de separació i tot un seguit de rotacions a dins de la formació, era complex endevinar quin seria el resultat del seu nou treball. Tota una incògnita.

No obstant això, el Homme i els seus no han canviat la seva filosofia i han sorprès tothom (altra vegada), amb la seva quarta entrega, obsequiant l’oient amb una caixa de sorpreses perfecta, que es presenta amb una introducció refinada, incorporant la veu i col·laboració de Mark Lanegan, i que acaba amb un llarg i lent adéu, com si fossin les últimes paraules de la banda.

Entremig, la formació mostra una completa col·lecció de moments hipnòtics i foscos, de ritmes persistents i intensos, de riffs potents i enganxosos, que sembla que es combinin amb moments de la infantesa, creant una connexió singular entre el Rock Stoner “made in Kyuss” i històries misterioses i juganeres.

El recorregut comença amb una sèrie de singles intensos i agressius, com la ràpida “Everybody Knows that You Are Insane”, les fantàstiques “Tangled Up In Plaid” i “Burn the Witch”, o la directa “Little Sister” (primer senzill). El nivell mostrat en aquest inici no decau al llarg del cd, presentant meravelles com la senzillesa melancòlica de “I Never Came”, o el retorn més pur als seus orígens contundents, agressius i exquisits amb “Someone’s in the Wolf” o “The Blood Is Love”, que plasmen el segell QOTSA a l’album.

“Lullabies to Paralyze” no és el millor que he pogut sentir dels americans, a certa distància de “Rated R”. En aquesta ocasió, ens trobem davant un àlbum que creix i es fa enorme amb el pas d’escoltar-lo i madurar-lo, i tema a tema s’evidencia que Queens of the Stone Age és una banda singular, amb un so peculiar i únic, que proporciona moments d’èxtasi als seus seguidors.