Sensible d’inici a fi.

Shivaree és un trio nord-americà encapçalat per Ambrosia Parsley. Deixant de banda les particularitats de cadascú es podria trobar similituds i comparar-la com la Leonor Watling americana, pel seu estil jazzístic, tant pel piano com pels puntejats de guitarra de jazz, tranquil, de veu molt suau i agradable, tendre, amb lletres tristes, melancòliques, introspectives, reflexives, poètiques…

Si fins ara només se’n tenia la constància del, pràcticament, “himne” Goodnight moon, és amb el tercer LP quan descobrim que no és només flor d’una primavera. En aquesta ocasió aconsegueixen crear un atmosfera amb tota mena d’ingredients jazzístics, fa malabars amb les paraules en diferents ocasions, parla d’il·lusions improbables, d’esperances, de records, i fins i tot gira el cap per picar l’ullet a Chopin, interpretant un petit fragment d’un dels seus nocturns en “Little Black Mess”. Passeja per moments en que es perd dins d’un somni, té el punt àlgid recargolant les paraules més no poder en “The Fat Lady of Limbourg”, per acabar acomiadant-se tranquil·lament, en silenci, sense fer soroll ni deixant pistes d’on va, però afirmant i jurant-ho a tothom: “I will go quietly”…

Ambrosia Parsley ens vol fer veure que té problemes. Però explicats amb aquesta delicadesa… Who ’s got trouble?