Obro la capsa, sigilosament, amb molta cura i atenció, amb total expectació, talment com si es tractés d'una petita caixa de música, d'aquelles que tenen una ballarina al mig que es mou al ritme tranquil d'una suau i agradable melodia minimalista.

Un cop dins, hi trobo dos petits compartiments, editats per separat als EUA, però que arriben al nostre país en format d'un de sol. El primer, “The Novelist” (2001), fou lo primer que es coneix de Richard Swift, un jove compositor californià de 28 anys que ha escrit les seues peces tancat dins la seua habitació, amb la simple ajuda d'un ordinador, i amb la inspiració de songwriters com Rufus Wainwright o Elliott Smith. Els menys de 20 minuts de so Lo-Fi bé es podrien emmarcar com una petita banda sonora d'una pel·lícula antiga, on les imatges en blanc i negre passen a càmera lenta, dibuixant minuciosament cada situació, i on la veu de Swift forma part d'aquesta capsa de música.

Continuo destapant la capsa lentament i, en aquesta ocasió, em trobo davant de “Walking Without Effort” (2003), una segona part del LP més interessant, que proporciona canvis notables al que he sentit anteriorment. La veu es torna més clara, més propera i no tant distorcionada. A mesura que avança es pot apreciar la gran varietat instrumental de vent que incorpora a cada peça, des de trompetes, saxofons, clarinets, harmòniques… L'indie pop es torna més complet, amb més idees i més varietat musical. El punt àlgid arriba amb “Losing Sleep” i després amb “Beautifulheart”, que tanca l'àlbum, quan em quedo bocabadat amb la ballarina (que no para de girar), el so de la caixa de música i un Elliott Smith que sembla que saludi.

Notable debut, que si bé no sembla la millor combinació editar conjuntament les dos parts exposades, Richard Swift aconsegueix captar l'atenció de l'oient i deixar-lo captivat. Després de menys de 50 minuts, la ballarina ha deixat de girar. La música s'ha acabat, tot plegat amb un regust de boca molt dolç…