Per una d'aquestes casualitats de la vida ens trobem davant la sala Razzmatazz, a Barcelona, amb la finalitat de veure la presentació del festival Wintercase 2006, que es celebrarà a 4 ciutats espanyoles (entre elles Barcelona) aquest mes de novembre, i on actuaran grups de la talla de “The Magic Numbers”, “Peter, Bjorn & John, “Maxïmo Park”, “Arab Strap”...

Amb gest expectant entrem a la sala 1 que, una hora abans de començar la funció es troba pràcticament deserta, encara amb algun preparatiu d'última hora i amb Sufjan Stevens de fons, amenitzant l'espera. El nostre objectiu és veure els convidats per aquest vespre: The Divine Comedy.

Abans però, apareixen The Boyfriends, uns jovenets de Londres que es dediquen a destrossar les orelles dels espectadors a base de guitarres distorsionades i repetitives, amb un bateria desmesurat, un cantant amb pinta de porter de discoteca sense ganes de cantar, anàrquic damunt l'escenari, desmesuradament passiu...

Extrets de la fornada anglesa de grups indie rock (tema del que s'hauria de parlar amb profunditat pel descontrol que està provocant tanta creació de grups, sense criteri ni rumb. Grups del “montón”, d'estribillos fàcils i riffs i ritmes ja sentits fins la sacietat, que no arribaran mai enlloc) interpreten un bon grapat de temes dels seus 3 EP's (encara a falta d'un llarg, que esperem que no es dugui a terme mai).

The Boyfriends, que amb el seu nom ja paguen, marxen de l'escenari entre algun aplaudiment desubicat i ansiós de moure's per la pista. The boyfriends, una banda que no cal ni perdre el temps en baixar algun arxiu de l'Emule.

Bastant estona després apareix la mini orquestra de The Divine Comedy, una formació molt peculiar encapçalada pel londinenc i extravertit Neil Hannon i molt ben acompanyada per tota mena d'instruments. A part de les habituals guitarres, baix i bateria, també entra en joc la corda, amb violí i violoncel, un parell de teclats, o tota mena d'instruments de percussió. L'escenari queda complert. Un aparador intrumental amb molts punts on observar.

A l'espectacle hi tenen cabuda temes del seu últim CD, “Victory for Comic Muse”, com Diva Lady, temes i icones del grup de tota la vida, com Something for the Weekend o Woman of the World, improvisacions a 6 mans a un teclat; temps també perquè Hannon demostri la seua capacitat de liderat fumant-se una cigarreta damunt l'escenari, fent saltar el públic i fent passar les dos hores de concert molt entretingudament.

Al voltant de les 12 s'encenen les llums de la sala. Una rialla d'aprovació general està impregnada a la cara dels assistents. Qui més qui menys ha quedat satisfet de l'actuació. En definitiva, un bon començament per aquest Wintercase Sant Miquel 2006.