Nit de pop europeu a la sala Apolo, a Barcelona.
Nit d’ambient familiar.
Nit d’Elefant Records i Fortuna Pop!

Would-be-goods obren la nit interpretant un bon grapat de cançons del seu, no gaire ampli, repertori. 4 àlbums en 18 anys. Aquests ja veterans anglesos de Londres es mouen entre el pop minimalista, el twee pop i el country. Amb una imatge no gaire interessant a dalt de l’escenari, anàrquica, el públic es mira l’actuació amb gest distant. No hi ha connexió amb els assistents. I no hi ha intenció de canviar d'actitud ni per uns ni per altres. La veu suau però monòtona de Jessica Griffin converteix la vetllada en un joc poc engrescador. Després d’algun que altre contratemps, el quartet abandona l’escenari amb tímids aplaudiments. Ningú els coneixia. Possiblement, no seran recordats per la seua actuació.

Pocs minuts després, Les Très Bien Ensemble trepitgen l’escenari. Suzette i Philippe, parella francòfona, són els principals membres d’aquesta banda que pren per nom uns versos de “Michele”, dels Beatles. L’actitud vers el públic és força diferent. Ja amb els primers compassos es comencen a moure alguns cossos ansiosos de pop ballable entre les poques desenes d’assistents. Pop clàssic que recorda els seixanta francesos, amb flashbacks a Serge Gainsbourg. Mostren melodies més elaborades que els anteriors, una música més rica en instrumentació, amb petits tocs orquestrals i petites col·laboracions d’instruments poc coneguts aquí. La veu de Suzette és més sexy i infantil. Sonen la majoria de les cançons del seu únic LP, algunes dels seus singles anteriors i alguna que altra versió, també.

En general la gent gaudeix de l’espectacle. El grup afincat a barcelona rep uns càlids aplaudiments. Guille Milkyway saluda des de la penombra. Més d’un està content per això. Potser ha valgut la pena només per aquest fet…