Deixem fugir, sense trampes, sense espies, sense un retorn precoç ...
i desprès el retorn, net, nou.

Deixem tornar a néixer, però aquest cop complert, sencer, sol.
No vull compartir-me, no vull una lluita constant, absurda, forta, esgotadora, sempre a la defensiva.
No vull esperar a la treva, i a la penombra alçar-me gloriós, victoriós, com un falç vencedor.

No continuem amb la guerra eterna, desitjant ser emperadors d’allò que compartim i voler així reconquistar el temps que em perdut en combat.
Armem-nos d`una vegada, però de valor, per adonar-nos que no val la pena arriscar-se a ser vencedor sobre un indefens vençut, esclafat, moribund.
Tinguem pietat i afrontem el que ens queda de camí , sense avarícies del que queda sota les nostres petjades.
(...)
Però alhora saps, que no dormiràs mai tranquil, sempre amb un ull obert, sempre a la reraguarda, pendent, vigilant, atent, tens, ... no t`has apoderat de la tranquil·litat.
Sempre en conflicte fins que tornis a caure i l’avarícia et torni un altre cop al combat, a la guerra eterna, a les falses treves i a la penombra, on et PROCLAMIS VENCEDOR de tu mateix, i alhora, (hipòcrita!!) vençut.